CARTA DE DESAMOR

En aquest moment hi ha 7,494,382,487 persones al món. Alguns corren espantats, d’altres tornen cap a casa. Alguns menteixen, d’altres no afronten la veritat. Alguns són persones dolentes, en guerra amb el bé. D’altres són bones, lluitant contra el mal. En aquest moment hi ha set mil milions de persones al món i, a vegades, només en necessitem a una. Aquesta persona que necessito ets tu. Sé que ets tu perquè et miro i tremolo. Perquè no puc evitar passar per la teva vora i esborronar-me al sentir la teva olor. Perquè ets tu i només tu qui em treu el son per les nits. Ets el motiu del meu despertar i el motiu pel qual val la pena somiar. Però el meu somni ja no és de colors, es torna negre, veient com tu te’n vas, veient com em busques i després m’abandones. Veient que ja no comptes amb mi.

No saps com m’agradaria poder viure sense tu, però això és com dir que m’agradaria poder viure sense aire. Tu em dónes vida. Et trobaré a faltar, però enyorar-te es farà més fàcil sabent que cada dia que ho faci, serà un dia menys que ho faré.

Així que ara et dic que aquesta serà l’última vegada que escriuré que no puc viure sense tu. Aquesta serà la darrera frase de dolor, sabent que tu no has lluitat, sabent que ni ho has intentat. Sé que sense tu, la gent es farà ningú. Però si tu no hi ets, no sé que segueixo fent estimant-te. Així que et dic adéu, mentre, amb els ulls plorosos, asseguda al meu escriptori escolto l’eco del que solíem ser i ja no serem.

T’estimo.