Entradas

FELICITAT

La felicitat és un sentiment agradable de s a tisfacció i absència de patiment. Un sentiment la recerca del qual és l’objectiu principal de l’ésser humà, tot i que molta gent no aconsegueix arribar a aquesta meta. Jo, per sort, crec que hi vaig arribar fa molt temps. Hi vaig arribar el dia que et van posar a la meva classe l’any 2008. I en aquell moment, ni jo ho sabia. En molts moments de la nostra vida, podem sentir que no som feliços, que ens mereixem més del que tenim o que la vida no té sentit. Però en aquell moment no s’ha de jutjar, sinó que s’ha de mirar endarrere i pensar en instants de la teva vida on realment has estat feliç. Cada vegada que es fa aquest petit viatge cap al passat, apareixen nous instants on ni el propi individu sabia el feliç que era. En el meu cas, la majoria de moments que apareixen tenen una cosa en comú. Tu. Des d’aquell dia que vas arribar a la meva vida, ho vas posar tot de peus enlaire, fent d’aquesta el millor desastre que podia arribar a ...

CORRER

La ciudad se ha vuelto oscura esta noche, vuelvo con la cabeza gacha, tan solo deseando un poco más de ti, un poco más de tu amor. Vuelve, prendamos fuego a esta noche solitaria y ayúdame a recordar tu belleza, la belleza de tus ojos cuando me mirabas. Apareció una luz blanca, llamándonos, pero al final solo tú respondiste, y te fuiste. No éramos perfectos, pero este dolor mantiene mi corazón, roto, latiendo y sabiendo que siempre te seguiré, que siempre te buscaré. No quiero ir al cielo si tu vas al infierno, quiero arder contigo. No quiero soñar sin ti, no quiero sangrar sin ti, haré cualquier cosa que desees que haga porque sé que tú también arderías conmigo. Tienes que saber que siempre estarás a salvo entre mis brazos, tan solo necesito que grites mi nombre en medio de ésta oscura noche de México y correré hacia ti, sin que ningún obstáculo pueda pararme. Y aunque sé que voy a romperme, me voy a abrir camino hacia ti; y aunque sé que me va a llevar, corro hacia ti. Vuelv...

CARTA DE DESAMOR

En aquest moment hi ha 7,494,382,487 persones al món. Alguns corren espantats, d’altres tornen cap a casa. Alguns menteixen, d’altres no afronten la veritat. Alguns són persones dolentes, en guerra amb el bé. D’altres són bones, lluitant contra el mal. En aquest moment hi ha set mil milions de persones al món i, a vegades, només en necessitem a una. Aquesta persona que necessito ets tu. Sé que ets tu perquè et miro i tremolo. Perquè no puc evitar passar per la teva vora i esborronar-me al sentir la teva olor. Perquè ets tu i només tu qui em treu el son per les nits. Ets el motiu del meu despertar i el motiu pel qual val la pena somiar. Però el meu somni ja no és de colors, es torna negre, veient com tu te’n vas, veient com em busques i després m’abandones. Veient que ja no comptes amb mi. No saps com m’agradaria poder viure sense tu, però això és com dir que m’agradaria poder viure sense aire. Tu em dónes vida. Et trobaré a faltar, però enyorar-te es farà més fàcil sabent que cada d...